Château Musar 1998: maduresa sense disfressa de joventut

22 octubre 2026 · sommelier.vi.cat

Cal que un vi del 1998 sembli jove perquè ens agradi? A aquest Musar no penso demanar-li el carnet. El que m’interessa és com ha arribat fins aquí i què ens diu ara.

Château Musar negre 1998. Vall de la Bekaa, Líban. Cabernet Sauvignon, Cinsault i Carignan. 13,5 % vol. La documentació d’aquesta anyada destaca el protagonisme del Cinsault, però no publica els percentatges del cupatge.

El que trobo a la meva copa

L’he tastat fa poc i el trobo en el seu apogeu de maduresa. Ha perdut part de la frescor d’anys enrere, però continua viu i té moltes coses a explicar. Aquesta ampolla no necessita que la fem passar per jove per resultar interessant.

La meva impressió és que, ben conservat, podria mantenir-se en aquesta etapa fins als volts del 2030. A partir d’aleshores esperaria una evolució cap a una vellesa més marcada. És la meva valoració de l’ampolla tastada, no una data de caducitat ni una promesa per a totes les que queden: cadascuna seguirà el seu ritme.

La Bekaa, per situar-nos abans de beure

Som a l’interior del Líban, en una vall elevada entre les serralades del Mont Líban i l’Antilíban. Convé treure’s del cap la postal d’una vinya al costat de la platja: hi ha muntanyes entremig. El paisatge agrícola de la Bekaa combina vinyes amb altres conreus, estius secs i calorosos, nits més fresques i hiverns que poden portar neu. L’altitud ajuda a entendre per què calor i frescor no són paraules incompatibles aquí.

Musar situa les seves vinyes de raïm negre a la part meridional de la vall; la documentació general esmenta Aana i Kefraya, amb graves sobre una base calcària. Això descriu la procedència habitual del vi, però no identifica per si sol les parcel·les de la nostra ampolla del 1998. Tampoc permet traduir «calcària» per una aroma concreta. El sòl condiciona la vida de la planta; la copa no és una mostra de geologia líquida.

Hi ha una altra distinció útil: el celler és a Ghazir, a prop de la costa, mentre que el raïm prové de la Bekaa. L’adreça d’un celler i l’origen del seu vi poden estar separats per uns quants revolts. Per conèixer el lloc, interessa preguntar on creix el raïm, sense quedar-se només amb el domicili de l’etiqueta.

Una anyada amb un experiment

La història del 1998 inclou 20.000 ampolles embotellades un any abans del calendari habitual. Segons el relat de Serge Hochar, la comparació posterior no va convèncer el celler de mantenir el canvi. L’article de territori explica què va passar i per què el temps de criança importa.

La nota històrica no és el meu tast actual

Musar descrivia aquest vi amb perfum delicat, fruita vermella fresca, acidesa viva i un final especiat. És una descripció històrica del celler, corresponent a una altra etapa d’evolució; no una llista d’aromes que jo afirmi haver-hi trobat avui.

Nota per a sommelier: si el tens a la carta, el proposaria amb xai rostit amb herbes o un guisat de bolets. Evitaria que una salsa molt dolça o picant tapés els matisos d’aquesta ampolla madura. La recomanació depèn de com es trobi quan l’obrim.

Documentació consultada el 21 d’octubre de 2026: fitxa oficial de Musar 1998 i dossier del celler 2019–2020. Tast personal: sommelier.vi.cat.