Malvasia de Sitges: el llegat que es comprovava amb 24 ampolles l’any
19 novembre 2026 · sommelier.vi.cat
Com es comprova que una herència continua viva? A Sitges, una clàusula va decidir fer-ho amb vi. Vint-i-quatre ampolles l’any: una manera ben concreta de demanar que un celler continués treballant i cuidant allò que elaborava. Darrere del detall hi ha força més que una anècdota per acompanyar les postres.
Una clàusula amb destinatari
Segons la transcripció publicada per Roland Sierra, després del testament de 1935 i l’adjudicació de 1936, el lliurament culminà el 1966. La clàusula quarta exigia 24 ampolles anuals a Trinitat de Fontcuberta i de Dalmases mentre visqués; després, per meitats als successors en el càrrec, com a prova de continuïtat i qualitat. IEC, 2006, p. 21–22.
Val la pena llegir-ho a poc a poc: el compromís no consistia només a conservar objectes. Calia continuar elaborant. Un celler pot mantenir les parets i perdre l’ofici; aquí el document lligava l’herència a una activitat. Les ampolles feien visible aquesta feina d’una manera que una placa commemorativa, per elegant que fos, no podia substituir.
No hem comprovat cap lliurament recent ni els destinataris actuals. La clàusula documenta una obligació històrica; per si sola no permet afirmar que avui surtin exactament aquestes ampolles cada any. Tampoc s’ha de confondre amb una certificació moderna o un tast reglat. L’interès rau en la relació que establia entre continuïtat, producte i responsabilitat.
Un celler dins d’una institució social
La Fundació Hospital Sant Joan Baptista vincula el Celler al llegat de Manuel Llopis i Casades de 1935. La carta de serveis identifica el conreu, la producció i la comercialització de Malvasia com a responsabilitats de l’entitat, i situa la gestió del CIM des de 2019. També declara que l’activitat d’aquest espai reverteix en la seva funció social. Carta de serveis, p. 9.
Això permet mirar l’ampolla des d’un altre angle. A més de vi, hi ha una institució que administra patrimoni i manté una activitat productiva. No cal convertir cada compra en una promesa benèfica quantificada: sense comptes específics, no podem atribuir a una ampolla un import concret destinat a una prestació. N’hi ha prou d’explicar el vincle documentat per l’entitat.
El territori té nom: Aiguadolç
El Celler situa la vinya històrica d’Aiguadolç a llevant de Sitges, davant del Mediterrani, i la relaciona amb el llegat Llopis. La diferencia de la vinya urbana de l’Hospital, envoltada pel creixement de la població. Són dues referències diferents per entendre el projecte. Les vinyes del Celler.
La distinció importa: l’adreça d’un celler no identifica automàticament l’origen de tot el raïm. Aquí parlem de llocs documentats, sense adjudicar cada vi o anyada a una parcel·la concreta. I veure el mar des d’una vinya no demostra que els seus vins hagin de tenir gust salat. El paisatge ajuda a fer preguntes; la fitxa tècnica i la copa en responen unes altres.
Malvasia no vol dir necessàriament dolça
La gamma de l’Hospital mostra una mateixa varietat en expressions diferents: Malvasia dolça, blancs secs com Blanc Subur i Llegat Llopis, i l’escumós Monembasia. El nom del raïm no determina tot sol la dolçor ni la presència de bombolla. Les malvasies del Celler.
A la carta, doncs, val la pena preguntar quina elaboració tenim al davant. Demanar «una malvasia» sense concretar pot deixar massa decisions a l’atzar. L’estil orienta el servei i l’elecció del plat; la varietat explica una altra part de la història. No són caselles intercanviables.
El CIM: explicar allò que l’etiqueta no pot
El Celler presenta el Centre d’Interpretació de la Malvasia, obert l’abril de 2019, com un espai per divulgar el patrimoni de la vinya i el vi. El seu relat d’origen també distingeix el component mitològic de l’arribada de la malvasia. No convertim aquesta narració en una procedència demostrada. Història del Celler.
La història més sòlida per a aquesta copa ja té prou interès: una institució, una activitat que havia de continuar i una clàusula que demanava proves embotellades. Les vint-i-quatre ampolles no necessiten cap llegenda afegida. La lletra petita, aquesta vegada, tenia força coses a explicar.
Fonts consultades el 6 de novembre de 2026. Text de sommelier.vi.cat.
