Has trobat cristalls a l’ampolla? Què són els tartrats del vi
17 octubre 2026 · Vikipedia
Imagina l’escena. Arriba el vi, serveixes una copa i algú assenyala uns cristalls al fons de l’ampolla.
«Això és dolent, oi?»
La conversa sobre què demanar per sopar s’atura. Ara tots som inspectors de qualitat. I qui fa un minut triava per l’etiqueta acaba d’assumir la direcció del laboratori.
Anem a pams.
Què hi pot haver, en aquesta ampolla?
Un dels dipòsits cristal·lins més habituals és el bitartrat de potassi, un tipus de tartrat. Es forma a partir de components presents en el raïm i el vi. Els seus cristalls no en perjudiquen per si mateixos la qualitat.
El nom impressiona força més que l’explicació. Pots dir-ne «tartrats». No cal passar cap examen per continuar sopant.
L’estabilització abans de l’embotellament ajuda a evitar que aquests cristalls apareguin després.
Del vi al fons: què vol dir precipitar
Un component pot estar dissolt en el vi sense que el veiem i després formar un sòlid. Aquest pas s’anomena precipitació. La paraula no anuncia pluja damunt la taula: explica que una part del que era a la dissolució acaba formant un dipòsit.
En el cas del bitartrat potàssic, el fred afavoreix el procés. L’estabilització per fred busca que passi de manera controlada al celler, abans que els cristalls arribin al consumidor. No consisteix a treure al vi tot allò «natural», ni permet deduir quins tractaments ha rebut una ampolla només mirant-ne el fons.
Potassi i calci no es comporten exactament igual
L’AWRI també distingeix els tartrats de calci. La seva formació acostuma a ser més lenta i l’estabilització per fred no és eficaç per prevenir-los com ho és davant del bitartrat potàssic. Per això «el van refredar, així que ja no hi pot aparèixer cap cristall» és una conclusió massa àmplia.
No cal memoritzar dues fórmules. N’hi ha prou d’entendre que «tartrats» agrupa situacions que el celler pot haver d’estudiar per separat. Identificar un dipòsit i decidir com evitar-lo són tasques tècniques relacionades, però diferents. Reconèixer que hi ha més d’una possibilitat ja evita força diagnòstics de sobretaula.
Ni suspens automàtic ni medalla d’autenticitat
Aquests cristalls no converteixen per si sols un vi en dolent. Tampoc demostren que sigui millor, més artesanal o més respectuós amb la vinya. Passar d’«està fet malbé» a «és extraordinari perquè té pòsit» seria mantenir el mateix raonament, només que amb un altre equip a la samarreta.
Convé separar la presentació de la qualitat que valorem en tastar. Un celler pot buscar una ampolla visualment neta; un altre pot explicar que hi poden aparèixer certs dipòsits. En tots dos casos continuem necessitant informació del vi concret. El fons de l’ampolla no incorpora un historial complet d’elaboració.
Què fer quan et passa
Primer assenyala què veus sense donar-li ja una causa: «Hi ha un dipòsit cristal·lí». Al restaurant, demana que el revisin; si l’ampolla és teva, conserva’n les dades i consulta el celler o el venedor. Una fotografia pot ajudar a començar la conversa, però no substitueix una identificació tècnica.
Quan es confirmi que són tartrats, servir amb cura i deixar el dipòsit al fons evita que arribi a la copa. Decantar pot ser una opció de servei, no un tractament que repari un vi defectuós. Si el material és desconegut o sospites que sigui vidre o una altra contaminació, no el tastis per identificar-lo: demana una comprovació o una substitució.
Tampoc cal reproduir a la cuina les proves d’un laboratori. Resolem un dubte sobre una ampolla, no preparem unes oposicions a químic entre el pa i el segon plat.
Una altra confusió visual és la de les llàgrimes que baixen per la copa. Allà parlem d’una pel·lícula líquida en moviment; aquí, d’un dipòsit sòlid. Cap dels dos fenòmens puntua un tast.
Llavors, qualsevol dipòsit és normal?
Tampoc. No tots els dipòsits són tartrats. Identificar-ne un de desconegut pot requerir anàlisis; una foto no basta per certificar què conté una ampolla.
Aquest matís importa. Tranquil·litzar sense saber seria tan poc professional com condemnar el vi sense saber.
Si et passa, pregunta al personal que te’l serveix o al celler. «Quin dipòsit és aquest?» és força més útil que «aquest vi és dolent».
La idea és entendre què hi ha a la copa. El sopar ja té prou decisions pendents per afegir-hi un judici sense proves.
Fonts i revisió
Ampliat i revisat el 20 d’octubre de 2026.